Digitalització inevitable

Ahir, sopant un dels meus restaurants favorits de Panamà, li vaig comentar a un emprenedor amic d’origen grec les claus per afrontar el futur empresarial i els seus models d’innovació associats. El debat va girar entorn a models econòmics imminents i en els canvis que s’acosten i sobretot com afectaran els processos de modernització irrenunciables a la realitat empresarial de tipus tradicional. Us asseguro que aquest és un dels temes que més em preocupen actualment en termes socioeconòmics. En aquest sentit em va venir al cap un cas personal que ja vaig explicar fa un temps i que exemplifica un procés de transformació d’un negoci tradicional en un altre entroncat en la nova economia a través de la innovació ben entesa. Ara bé, innovació només és allò que el mercat accepta, no ho oblidem. Us deixo amb el cas.

Fa un parell d’anys un amic em va trucar per demanar-me ajuda. El seu negoci estava en fallida. Tenia un desballestament de vehicles i, contràriament al previst, la crisi no li estava beneficiant. Les seves vendes havien caigut en picat. El seu model de negoci depenia que els automòbils que havia esquarterar no eren suficients per oferir un recurs atractiu als escassos compradors que s’acostaven a la seva superfície als afores d’una petita població al nord de Barcelona.

Em vaig instal · lar a la seva empresa durant dues setmanes.Examinar els processos i vaig parlar amb els implicats. Al cap de poc li vaig oferir una solució que va resultar ser molt beneficiosa. El primer que li vaig comentar era que el seu sistema de desballestar les actuacions havia d’estar sintetitzat.Per això vaig comprar una base de dades que aportava la majoria de models i marques del mercat. El senzill programari que instal · lem en una PDA permetia que el desmuntatge es codifica i concedís una ubicació ordenada de totes les peces.Així s’aconseguia una eficaç distribució i una eficient inventari a temps real. Aquest llistat s’incorporava a una base de dades en les oficines de l’empresa. Fins a aquest punt res de nou, res especial.

No disposàvem de cap característica que diferenciés aquest negoci d’altres que ja feien alguna cosa semblant. La singularitat, el diferencial, el valor afegit es va aconseguir en el precís instant que aquesta base de dades, aquesta eficient màquina d’ordenar les existències, es va digitalitzar a la xarxa.A partir d’aquest instant les vendes en línia van començar a produir-se. En menys d’un any la facturació va augmentar a nivells impensables durant la crisi. Malgrat tot això, no ens parem. Ramon, que així es diu l’home que va decidir no aturar-se davant les dificultats, va preguntar si era factible vendre peces de cotxes clàssics per Internet.

Va ser possible. Aquesta és ara una de les seves principals ofertes. S’ha convertit en un hub de captació per als col · leccionistes i un connector per als exclusius clients que s’amaguen després de l’apassionat món dels cotxes d’autor.Ara les seves vendes es mesuren per països i no per comarques.

Escoltant als que ens governen i atenent els que garanteixen el nostre estalvis, no puc més que demanar a tots els que ens trobem aquí que no s’aturi ningú, que no es dormin, que hi ha oportunitats però totes requereixen afrontar els reptes amb entusiasme i valor. Si una ferrovelleria clàssica va poder convertir-se en un referent digital, que no podem aconseguir qualsevol de nosaltres. Recordo que alguns de vosaltres estan organitzant una trobada a Madrid per al dia 1 on podrem parlar d’aquestes coses i d’una altra moltes. Tindrem convidats destacats en el camp de l’economia i de l’emprenedoria. L‘únic requisit és ser lector i membre d’aquesta comunitat.