Sense por

Article escrit per Luís Benguerel
En el meu primer comentari Bits Libres va proposar el tema, i en el dinar del dia 1 el vam tornar a comentar. Es va apropar Vizcaíno i em va parlar de perdre la por al cooperativisme. Em va dir que “l’experiència cooperativa de Mondragón pot aportar claus interessants per a les organitzacions del futur“. L’experiència cooperativa de Mondragón ha creat organitzacions de base democràtica en l‘àmbit de la indústria, del crèdit, de l’educació, de la seguretat social, del consum, de la universitat, de la recerca tecnològica i d’altres àmbits, tots ells basats en arquitectures de poder fonamentades en última instància en l’autogestió i la cogestió.

La seva trajectòria de mig segle amb més d’un centenar d’empreses, més de 80.000 treballadors entre socis i treballadors per compte d’altri, filials en 16 països com Xina, Índia, EUA, Brasil, Mèxic, etc. mostra que, amb les limitacions i condicionants que comporta el funcionar en un sistema de mercat capitalista, és possible ser democràtic i eficient al mateix temps. D’alguna manera contraresta aquestes crítiques habituals segons les quals, les cooperatives només són aplicables en àmbits com l’agrícola o que les organitzacions de l‘àmbit de l’economia social són poc eficients.

Ara bé, l’experiència cooperativa de Mondragón no és una fórmula teòrica genial que pugui funcionar universalment en qualsevol circumstància i lloc. El cooperativisme perquè pugui desenvolupar-se requereix d’una cultura cooperativa prèvia. Diríem que el cooperativisme ha de cultivar-se. Sabeu que cultura i cultiu tenen la mateixa arrel? De vegades l’etimologia de les paraules solen donar pistes. Vull dir que el cooperativisme és una forma d’organització empresarial que pot ser eficient i reeixida però que requereix d’uns condicionants previs que facilitin el seu desenvolupament. A més, l‘ús de la paraula “experiència“ no és casual, sinó que pretén transmetre la idea que com tota acció, el cooperativisme, ha de ser viscut i constantment millorat en l’element de ser compartit.

Qui millor que Bits Libres per complementar aquest tema? Un dels lectors de major implicació en aquest bloc sempre ha defensat el valor de la cooperativa. Concretament la defensa dient:

Hi ha molts tipus de cooperatives i aspectes legals importants. Coop de consumidors. productors o també de gestió. Dins de les cooperatives i soc coop relacionades més amb la gestió obre les possibilitats d’unir professionals independents (freelance) sense perdre la nostra independència. Un suport legal dins el règim general de la seguretat social, però que amb un petit capital social podem parar cops de possibles impagaments o morositat i cobrir aquests IVAs impagats. Cada persona paga la seva SS segons unes taules ja establertes. Hi ha una por enorme a cooperar o pensar de cooperar significa perdre la nostra independència i és tot el contrari. 

Partint d’aquestes sàvies paraules de dos lectors i participants del bloc de Marc, crec que ha arribat el moment d’abandonar barreres i perdre la por a cooperar, a col · laborar. Pensem en grans projectes, però de vegades és tan senzill com trucar a la teva competència més propera que segurament estarà passant les mateixes dificultats que tu i parlar-li de cooperar, d’ajuntaments esforços, segurament entre els dos prodrem millorar el negoci i sobreviure a aquest entorn actual.

Si vius en una ciutat petita pot ser que tinguis un accés més fàcil als responsables públics. Seguim l’exemple de perroflautas que, amb el projecte de muntar horts urbans, està aconseguint coses increïbles.

“Les dues residències públiques que tenim, hi ha personal de l’ajuntament que veuen amb bastant recel un projecte veïnal d’aquest tipus. Com em vegin parlar amb els abuelillos el mateix em fan fora, és el problema dels pobles, per molt que tinguem 65.000 hab això segueix estant ple de cacics. No se si em deixaran enganxar un cartell en algun tauler d’anuncis però no et preocupis que ho intentaré. Pels meus collons que aixequem l’associació. I la següent serà emprenedors. ”

Aquest tipus de projecte, que per alguns podria semblar petit, són els que fan gran la gent que viu en aquest país. L’objectiu és reflexionar i obrir nous horitzons, recopilar el màxim d’idees per veure que es pot fer entre tots, i amb això, arribarem al punt on altres lectors ja han començat a comentar sobre de crear un projecte en comú. Us imagineu que d’això sorgís una empresa que ocupi un bon grup de persones que llegeixen aquest bloc? ¿Que a partir dels milers de lectors diaris sorgís una cadena de clients que donés valor a tot això?

Avui us plantejo l’”Emprén Cafè“. Es tracta de compartir idees oblidant les distàncies i el temps, la diferència d’edats i plantejaments, només incorporant en el nostre model el concepte 2.0 que tan brillantment ens ha inoculat Marc durant aquests últims anys i que ara sembla una de les grans opcions per superar aquesta dura etapa de la història.